Los pasados días 20 y 22 se reunieron la empresa con la parte social para iniciar propuestas, en forma de mesa técnica y sin formalizar aún por escrito, exponiendo los cambios que ésta desea realizar en el convenio vigente. Con esta iniciativa, pretende llegar a un preacuerdo con las partes en los puntos que se detallan a continuación, y así agilizar el resto de la negociación. Estos son:
-Aplicar las minoraciones referentes a ayudas sociales que, dicen, se han aceptado en el nuevo convenio del Ayuntamiento de Valencia. Esto implica limitar a una anual por trabajador y por apartado.
-Suspender, durante la vigencia del futuro convenio, del artículo 14, el apartado b). Este se refiere al derecho de disfrutar de días adicionales de vacaciones según antigüedad.
-Añadir del artículo 61, el punto 1. del reciente convenio del Ayto. Valencia, que dice; “Durante los años de vigencia del convenio no se procederá a la contratación de nuevo personal laboral temporal, salvo en casos excepcionales y para cubrir necesidades urgentes e inaplazables, previa la debida justificación por parte de la Dirección-Gerencia que inste la contratación”.
-Se propone un sistema de movilidad de la plantilla de la que quedarían excluidos:
a) Los trabajadores-as que por motivos de salud laboral tengan algún tipo de restricción, limitación o adaptación de puesto.
b) Los trabajadores-as de instalaciones en las que conste la existencia de actividades extraordinarias que precisen contar con toda su plantilla.
-Dicha movilidad se propone que pueda llevarse a cabo con sujeción a criterios objetivos susceptibles de negociación, sugiriendo las siguientes reglas:
a) En caso de jornada completa solo cuando las incidencias de personal impidan contar con trabajadores MAP o cuando estos sean insuficientes para atender una necesidad de personal urgente e inaplazable.
b) En todo caso por necesidades acreditadas de personal.
c) Por orden inverso a la antigüedad del trabajador en la FDM.
A cambio de todo ello, ofrecen;
-Respetar, en principio, el resto de articulado de nuestro convenio actual.
-Añadir el artículo 60 del convenio del Ayuntamiento, que dice; “La corporación, comprometida con el servicio público y la mejor atención a la ciudadanía y teniendo como ejes centrales de su gestión los principios de eficiencia y eficacia, se compromete en su política de empleo público al mantenimiento de la plantilla ocupada interinamente con carácter prioritario a cualquier otro tipo de acciones”.
-Se propone el derecho a solicitar cambio de adscripción, en cualquier momento del año, entre puestos de la misma categoría siempre que se produzca una vacante de plantilla, con arreglo a un procedimiento breve que priorice la antigüedad, sin perjuicio de los posibles concursos de traslados bianuales que se convoquen en caso de numerosas vacantes a ofrecer.
CGT-FDM Valencia
lunes, 27 de febrero de 2012
Per la Vaga General... Ara!
Els dirigents d'UGT‐CC.OO. no s'alteren; sembla que la reforma laboral no va
amb ells. Amb prudència, convoquen manifestacions, es reuneixen amb la ministra
d'Ocupació i Seguretat Social, insinuen una possible impugnació per inconstitucionalitat i parlen ja de la convocatòria d'una possible Vaga General… El mateix que la convocatòria del 29S: quan l'anterior reforma laboral ja havia sigut aprovada pel Congrés.
S'hauran assabentat que la reforma prescindeix dels sindicats, ja que la patronal
podrà redimensionar i acomiadar a la plantilla, canviar d'activitat, baixar els
sous, canviar els torns, negar‐se a la negociació dels convenis, etc. sense consultar
als representants sindicals?
Són de veritat tan cecs o els tenen ben enxampats amb les subvencions i altres favors? Per què les seues bases sindicals no reaccionen? Per què s'obstinen a mantenir la negociació amb un PP que promet, no compleix i menteix?
No creiem que les cúpules d'aquests sindicats no conegueren prèviament l'abast
de la reforma, ho sabien, juguen com sempre a calmar els ànims, a convèncer a
l'opinió pública que no es pot aconseguir res, que la mobilització seriosa no serveix; tracten de imposar la por perquè l'única cosa que els interessa és el poder
sindical i es comporten com el que són: sindicats de l'Estat i al servei de l'Estat.
La CGT es compromet a seguir treballant per la convocatòria d'una Vaga General,
el més àmplia i unitària que es puga; una Vaga General que mobilitze a tota
la societat, a tots els sectors… als centres de treball, al carrer, als barris. Proposem una Vaga General que siga un vaga social: treballadors, aturats, joves, estudiants, empleats i usuaris dels serveis públics, etc.
En eixe camí cap a la Vaga General, la CGT convoca a participar en totes les mobilitzacions socials que s'aniran convocant pròximament
Els continguts més brutals d’aquesta reforma per al conjunt de les i els treballadors consisteixen en:
- Acomiadament procedent: ací cap tot, ja siguin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i de manera individual o col·lectiva. La baixa mèdica justificada entre 9 i 20 dies és causa d’acomiadament. Tot això per 20 dies d’indemnització per any treballat i amb 12 mensualitats com a límit.
- Acomiadament improcedent: passa de 45 dies per any i 42 mensualitats a 33 dies i 24 mensualitats. S’eliminen els salaris de tramitació.
- ERO: ja no seran supervisats per l’administració ni necessitaran acord. Es posaran en marxa en 15 dies i l’empresa acomiadarà a qui vulgui amb 20 dies per any i un màxim de 9 mensualitats. Serà FOGASA qui carregue amb una part de la indemnització. Els empleats públics podran ser acomiadats per causes econòmiques.
- Contracte d’aprenentatge: tindrà una duració d’entre 1 i 3 anys. Podran ser aprenents fins als 33 anys. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.
- Contracte per a PIMES: El salari es completarà amb part de la desocupació del contractat. Tindrà un període de prova d’1 any. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.
- ETT: es converteixen en agències de col·locació i actuaran com ho fa l’antic INEM.
- Contractes a temps parcial: a partir d’ara serà legal la realització d’hores extres per que es potencia aquesta forma de contractació precària.
- Flexibilitat: desapareixen les categories professionals permetent el "xic/a per a tot". L´empresa distribuirà irregularment almenys el 5% de la nostra jornada de treball anual.
- Conveni Col·lectiu: les empreses podran deixar sense efecte el conveni al·legant causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i canviar al seu gust fins a la negociació d’un nou. Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre qualsevol altre i la seva ultraactivitat serà de 2 anys.
Amb aquestes noves regles del joc s’aconsegueix a més una baixada de salaris generalitzada davant les circumstàncies imposades, s’instaura l’acomiadament ultrabarat i ràpid ja sigui individual o col·lectiu, s’elimina la supervisió dels ERO, s’implanta la contractació a temps parcial, en els nous contractes el salari serà el SMI com a referència i el conveni col·lectiu ja no serveix per res.
Necessitem posar en marxa un procés col·lectiu i d’unitat de classe que ens conduïsca a derogar aquesta Reforma Laboral.
És hora de prendre el carrer, de que ens manifestem públicament contra aquesta barbaritat, de conquerir de nou nostres drets robats i d’eliminar aquesta i altres lleis injustes imposades pels poderosos, els polítics, i els empresaris i banquers, que són aquells que han induït aquesta crisi.
Per a la CGT és l’hora de REBEL·LAR-SE,
plantar cara i lluitar per DEROGAR aquesta reforma!!
amb ells. Amb prudència, convoquen manifestacions, es reuneixen amb la ministra
d'Ocupació i Seguretat Social, insinuen una possible impugnació per inconstitucionalitat i parlen ja de la convocatòria d'una possible Vaga General… El mateix que la convocatòria del 29S: quan l'anterior reforma laboral ja havia sigut aprovada pel Congrés.
S'hauran assabentat que la reforma prescindeix dels sindicats, ja que la patronal
podrà redimensionar i acomiadar a la plantilla, canviar d'activitat, baixar els
sous, canviar els torns, negar‐se a la negociació dels convenis, etc. sense consultar
als representants sindicals?
Són de veritat tan cecs o els tenen ben enxampats amb les subvencions i altres favors? Per què les seues bases sindicals no reaccionen? Per què s'obstinen a mantenir la negociació amb un PP que promet, no compleix i menteix?
No creiem que les cúpules d'aquests sindicats no conegueren prèviament l'abast
de la reforma, ho sabien, juguen com sempre a calmar els ànims, a convèncer a
l'opinió pública que no es pot aconseguir res, que la mobilització seriosa no serveix; tracten de imposar la por perquè l'única cosa que els interessa és el poder
sindical i es comporten com el que són: sindicats de l'Estat i al servei de l'Estat.
La CGT es compromet a seguir treballant per la convocatòria d'una Vaga General,
el més àmplia i unitària que es puga; una Vaga General que mobilitze a tota
la societat, a tots els sectors… als centres de treball, al carrer, als barris. Proposem una Vaga General que siga un vaga social: treballadors, aturats, joves, estudiants, empleats i usuaris dels serveis públics, etc.
En eixe camí cap a la Vaga General, la CGT convoca a participar en totes les mobilitzacions socials que s'aniran convocant pròximament
Els continguts més brutals d’aquesta reforma per al conjunt de les i els treballadors consisteixen en:
- Acomiadament procedent: ací cap tot, ja siguin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i de manera individual o col·lectiva. La baixa mèdica justificada entre 9 i 20 dies és causa d’acomiadament. Tot això per 20 dies d’indemnització per any treballat i amb 12 mensualitats com a límit.
- Acomiadament improcedent: passa de 45 dies per any i 42 mensualitats a 33 dies i 24 mensualitats. S’eliminen els salaris de tramitació.
- ERO: ja no seran supervisats per l’administració ni necessitaran acord. Es posaran en marxa en 15 dies i l’empresa acomiadarà a qui vulgui amb 20 dies per any i un màxim de 9 mensualitats. Serà FOGASA qui carregue amb una part de la indemnització. Els empleats públics podran ser acomiadats per causes econòmiques.
- Contracte d’aprenentatge: tindrà una duració d’entre 1 i 3 anys. Podran ser aprenents fins als 33 anys. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.
- Contracte per a PIMES: El salari es completarà amb part de la desocupació del contractat. Tindrà un període de prova d’1 any. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.
- ETT: es converteixen en agències de col·locació i actuaran com ho fa l’antic INEM.
- Contractes a temps parcial: a partir d’ara serà legal la realització d’hores extres per que es potencia aquesta forma de contractació precària.
- Flexibilitat: desapareixen les categories professionals permetent el "xic/a per a tot". L´empresa distribuirà irregularment almenys el 5% de la nostra jornada de treball anual.
- Conveni Col·lectiu: les empreses podran deixar sense efecte el conveni al·legant causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i canviar al seu gust fins a la negociació d’un nou. Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre qualsevol altre i la seva ultraactivitat serà de 2 anys.
Amb aquestes noves regles del joc s’aconsegueix a més una baixada de salaris generalitzada davant les circumstàncies imposades, s’instaura l’acomiadament ultrabarat i ràpid ja sigui individual o col·lectiu, s’elimina la supervisió dels ERO, s’implanta la contractació a temps parcial, en els nous contractes el salari serà el SMI com a referència i el conveni col·lectiu ja no serveix per res.
Necessitem posar en marxa un procés col·lectiu i d’unitat de classe que ens conduïsca a derogar aquesta Reforma Laboral.
És hora de prendre el carrer, de que ens manifestem públicament contra aquesta barbaritat, de conquerir de nou nostres drets robats i d’eliminar aquesta i altres lleis injustes imposades pels poderosos, els polítics, i els empresaris i banquers, que són aquells que han induït aquesta crisi.
Per a la CGT és l’hora de REBEL·LAR-SE,
plantar cara i lluitar per DEROGAR aquesta reforma!!
martes, 21 de febrero de 2012
RESUMEN DE LA REUNIÓN TÉCNICA SOBRE NEGOCIACIÓN DEL CONVENIO 20/2/12
Hoy hemos tenido la primera reunión técnica de negociación del convenio. Hemos asistido prácticamente todo el comité de empresa, excepto Juan Cuevas y Jordi Monzó. Por parte de la empresa y al ser una reunión técnica, han asistido Julián Hontangas y Eduardo López.
El jueves hubo comité de empresa donde se estuvo trabajando el convenio artículo por artículo, viendo las cosas que se querían cambiar a mejor y viendo qué articulado del convenio colectivo para personal laboral del ayuntamiento se puede incluir, como quiere la empresa.
Hoy ha habido una parte importante del principio de la reunión donde no se ha avanzado gran cosa. Se ha hablado de nuestra premisa para negociar el convenio que es el mantenimiento del empleo en los términos que consideramos, que son mantener la RPT y si se produce algún cese por motivo sobrevenido, cubrir esa plaza, y el tema de la funcionarización.
Julián Hontangas ante ésto se comprometía a asumir los artículos 60 y 61 del convenio del ayuntamiento que viene a ser una declaración de intenciones sobre intentar mantener dentro de los cauces legales, la plantilla interina. Sobre el tema de la funcionarización no se ha concretado nada.
Se ha intentado por parte de CCOO que Julián Hontangas concretara qué puntos son los que quería cambiar y en qué términos hablaba de movilidad y demás temas que ha puesto el asesor encima de la mesa (flexibilidad, festivos, etc). Éste por su parte no ha concretado nadal. Al final se ha comenzado a tratar punto por punto los artículos que hemos hablado en las reuniones y se le ha dicho por encima qué es lo que queremos cambiar de la redacción. Por supuesto todo iba en la línea de mejorar lo que tenemos y adaptar del articulado del convenio del ayuntamiento lo que nos interesara.
Algunas de estas propuestas serían:
- Art 9. Sobre la comisión de seguimiento del convenio: adaptar el articulado del convenio del ayuntamiento recogido en sus artículos 9, 10, 11 que regulan este tema.
- Art. 11 Calendario laboral: mantener el calendario tal cual está, modificando la compensación por guardias en los días 18 marzo, 24 y 31 de diciembre, en vez de 1 días que se compense con 2 días.
- Art 12 Jornada Laboral: el el punto 7 que se regulan los turnos especiales, modificar la redacción para que pueda acceder todo el personal y se recojan unos criterios de baremación en caso de varias solicitudes. También que el compromiso de 1 año de este turno debe “obligar” tanto al trabajador como a la empresa y además se debe consultar con el Comité de empresa para la instauración o supresión de dichos turnos.
- Art. 14. Vacaciones: posibilitar más de 2 períodos fraccionados y poder solicitarlas hasta el 15 de enero.
- Art 36. Anticipos y adelantos: se propone que se amplíe el fondo el 20000 € por cada semestre y que sea la comisión paritaria quien estudie las solicitudes además de crear un fondo de reserva para situaciones excepcionales así como añadir unos criterios de necesidad.
(Existen más propuestas en la redacción de otros artículos que no detallamos aquí.
Julián Hontangas decía que si cogíamos un art. del ayto como referencia para añadir una mejora con respecto al nuestro, también debíamos asumir la minoración que apareciera dentro de ese articulado. Por ejemplo, en el tema de las vacaciones, en el convenio del ayuntamiento se pueden pedir hasta el 15 de enero, como los LD, que es lo que nosotros queríamos añadir al nuestro, pero también se recoge que se pierden los días de vacaciones adicionales por antigüedad, lo que nosotros a priori no hemos querido incluir pero él decía que si se pide la equiparación de un artículo es en toda su redacción lo bueno y lo malo.
Julián Hontangas ha definido que el criterio desde concejalía era que teníamos que sumarnos a todas las minoraciones que se han producido en el convenio del ayto. Después de estar un rato explicando nuestras modificaciones, se le ha pedido que expusiera él las suyas. No ha concretado nada de lo que más necesitábamos saber en cuanto por ejemplo a movilidad y flexibilidad, festivos, etc. En vez de eso, nos ha recordado la posibilidad que existe hoy en día de ejecutar EREs en organismos públicos y de la actual situación de crisis en la cual nos encontramos.
Se le ha contestado que nuestra idea a pesar de todo es plantear un convenio para mejorar el existente.
Después de todo esto, se ha planteado por parte de la empresa una propuesta de preacuerdo por el cual si aceptamos las minoraciones en cuanto a ayudas sociales que se han hecho en el convenio del ayuntamiento y el tema de eliminar los días adicionales de vacaciones por antigüedad, podíamos dejar el resto del convenio tal cual está, sin tocar nada más. Que si llegamos a este preacuerdo, podríamos darnos luego un margen breve de 2, 3 semanas para intentar cerrar el resto de temas que hemos planteado, y que ellos también han planteado claro, pero que si ese acuerdo no se llega a producir, se publicaría el texto actual del convenio con las modificaciones de las minoraciones planteadas en el ayuntamiento y el resto igual y el compromiso de mantenimiento del empleo en los términos que nosotros planteamos, aunque no hay ninguna propuesta por escrito.
Nos hemos dado de plazo hasta el lunes en una nueva reunión para contestar.
Desde CGT consideramos que existen considerables dudas con respecto a este “preacuerdo” dado que no hemos visto concretadas y por escrito ninguna propuesta.
En el día de hoy se nos ha informado que tendremos una reunión informativa mañana 22 de febrero, donde Julián Hontangas nos explicará en qué consiste la propuesta de movilidad que la empresa baraja, dado que ésta está vinculada al preacuerdo propuesto. Ayer, en la reunión, la movilidad, como el resto de temas no estaban vinculados al preacuerdo, pero hoy parece ser que sí.
El jueves hubo comité de empresa donde se estuvo trabajando el convenio artículo por artículo, viendo las cosas que se querían cambiar a mejor y viendo qué articulado del convenio colectivo para personal laboral del ayuntamiento se puede incluir, como quiere la empresa.
Hoy ha habido una parte importante del principio de la reunión donde no se ha avanzado gran cosa. Se ha hablado de nuestra premisa para negociar el convenio que es el mantenimiento del empleo en los términos que consideramos, que son mantener la RPT y si se produce algún cese por motivo sobrevenido, cubrir esa plaza, y el tema de la funcionarización.
Julián Hontangas ante ésto se comprometía a asumir los artículos 60 y 61 del convenio del ayuntamiento que viene a ser una declaración de intenciones sobre intentar mantener dentro de los cauces legales, la plantilla interina. Sobre el tema de la funcionarización no se ha concretado nada.
Se ha intentado por parte de CCOO que Julián Hontangas concretara qué puntos son los que quería cambiar y en qué términos hablaba de movilidad y demás temas que ha puesto el asesor encima de la mesa (flexibilidad, festivos, etc). Éste por su parte no ha concretado nadal. Al final se ha comenzado a tratar punto por punto los artículos que hemos hablado en las reuniones y se le ha dicho por encima qué es lo que queremos cambiar de la redacción. Por supuesto todo iba en la línea de mejorar lo que tenemos y adaptar del articulado del convenio del ayuntamiento lo que nos interesara.
Algunas de estas propuestas serían:
- Art 9. Sobre la comisión de seguimiento del convenio: adaptar el articulado del convenio del ayuntamiento recogido en sus artículos 9, 10, 11 que regulan este tema.
- Art. 11 Calendario laboral: mantener el calendario tal cual está, modificando la compensación por guardias en los días 18 marzo, 24 y 31 de diciembre, en vez de 1 días que se compense con 2 días.
- Art 12 Jornada Laboral: el el punto 7 que se regulan los turnos especiales, modificar la redacción para que pueda acceder todo el personal y se recojan unos criterios de baremación en caso de varias solicitudes. También que el compromiso de 1 año de este turno debe “obligar” tanto al trabajador como a la empresa y además se debe consultar con el Comité de empresa para la instauración o supresión de dichos turnos.
- Art. 14. Vacaciones: posibilitar más de 2 períodos fraccionados y poder solicitarlas hasta el 15 de enero.
- Art 36. Anticipos y adelantos: se propone que se amplíe el fondo el 20000 € por cada semestre y que sea la comisión paritaria quien estudie las solicitudes además de crear un fondo de reserva para situaciones excepcionales así como añadir unos criterios de necesidad.
(Existen más propuestas en la redacción de otros artículos que no detallamos aquí.
Julián Hontangas decía que si cogíamos un art. del ayto como referencia para añadir una mejora con respecto al nuestro, también debíamos asumir la minoración que apareciera dentro de ese articulado. Por ejemplo, en el tema de las vacaciones, en el convenio del ayuntamiento se pueden pedir hasta el 15 de enero, como los LD, que es lo que nosotros queríamos añadir al nuestro, pero también se recoge que se pierden los días de vacaciones adicionales por antigüedad, lo que nosotros a priori no hemos querido incluir pero él decía que si se pide la equiparación de un artículo es en toda su redacción lo bueno y lo malo.
Julián Hontangas ha definido que el criterio desde concejalía era que teníamos que sumarnos a todas las minoraciones que se han producido en el convenio del ayto. Después de estar un rato explicando nuestras modificaciones, se le ha pedido que expusiera él las suyas. No ha concretado nada de lo que más necesitábamos saber en cuanto por ejemplo a movilidad y flexibilidad, festivos, etc. En vez de eso, nos ha recordado la posibilidad que existe hoy en día de ejecutar EREs en organismos públicos y de la actual situación de crisis en la cual nos encontramos.
Se le ha contestado que nuestra idea a pesar de todo es plantear un convenio para mejorar el existente.
Después de todo esto, se ha planteado por parte de la empresa una propuesta de preacuerdo por el cual si aceptamos las minoraciones en cuanto a ayudas sociales que se han hecho en el convenio del ayuntamiento y el tema de eliminar los días adicionales de vacaciones por antigüedad, podíamos dejar el resto del convenio tal cual está, sin tocar nada más. Que si llegamos a este preacuerdo, podríamos darnos luego un margen breve de 2, 3 semanas para intentar cerrar el resto de temas que hemos planteado, y que ellos también han planteado claro, pero que si ese acuerdo no se llega a producir, se publicaría el texto actual del convenio con las modificaciones de las minoraciones planteadas en el ayuntamiento y el resto igual y el compromiso de mantenimiento del empleo en los términos que nosotros planteamos, aunque no hay ninguna propuesta por escrito.
Nos hemos dado de plazo hasta el lunes en una nueva reunión para contestar.
Desde CGT consideramos que existen considerables dudas con respecto a este “preacuerdo” dado que no hemos visto concretadas y por escrito ninguna propuesta.
En el día de hoy se nos ha informado que tendremos una reunión informativa mañana 22 de febrero, donde Julián Hontangas nos explicará en qué consiste la propuesta de movilidad que la empresa baraja, dado que ésta está vinculada al preacuerdo propuesto. Ayer, en la reunión, la movilidad, como el resto de temas no estaban vinculados al preacuerdo, pero hoy parece ser que sí.
martes, 14 de febrero de 2012
Esquerra Unida denuncia el retard i el sobrecost d'un 20 per cent que patiran les obres del poliesportiu de Benimaclet
NOTA DE PREMSA ESQUERRA UNIDA
Esquerra Unida denuncia el retard i el sobrecost d'un 20 per cent que patiran les obres del poliesportiu de Benimaclet
Albert: “Ens sembla incomprensible que el 30 de desembre de 2011 s'aprove una modificació d'un projecte que hauria d'haver estat acabat tan sols un dia després”
Els veïns del barri de Benimaclet van a haver de seguir esperant per a gaudir d'aquest poliesportiu després de l'aprovació el passat 30 de desembre en Junta de Govern Local d'una modificació del contracte per a la redacció del projecte, el subministrament i l'execució de les obres de remodelació d'aquesta instal·lació esportiva i que tindrà un sobrecost d'un 20 per cent pel que fa al pressupost inicial. “És a dir, un total de 828.596 euros és el que costarà de més el poliesportiu de Benimaclet sumant-se així als 4.992.633 euros de pressupost que ja tenia aquesta obra”, ha criticat la regidora Rosa Albert.
L'edil ha explicat que el projecte de construcció del Poliesportiu de Benimaclet es redacta al juny de 2010, s'aprova un mes després i s'inicien les obres el 3 d'agost d'aqueix mateix any amb càrrec íntegre al Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local, és a dir, el conegut Pla E. No obstant açò, al desembre de 2010 es concedeix una pròrroga en el termini d'execució fins al 30 de juny de 2011, termini que serà, una vegada més, ampliat fins al 31 de desembre del passat any. “Com és possible que s'aprove un modificat un dia abans que haguera d'estar acabada l'obra? Per què s'ha dilatat al llarg del passat any l'aprovació d'aquesta modificació quan ja se sabia que s'havia de fer?”, s'ha preguntat la regidora.
Una de les primeres actuacions que es realitzen al setembre de 2010 és la demolició d'una part de l'edifici de vestuaris, no obstant açò, després d'açò es detecten una sèrie de patologies estructurals la principal conseqüència de les quals és que es va a haver de demolir per complet la instal·lació que ja existia, a pesar que en el projecte inicial es preveia mantenir aquesta part més antiga, tal com s'indicava en l'informe del servei d'Infraestructures de la Fundació Esportiva de desembre de 2011.
Segons s'indica textualment en aquest document, “el projecte estableix en el seu programa de necessitats la reutilització dels diferents espais esportius eliminant les construccions existents excepte una zona de l'edifici triangular del que es demoleix una de les crugies per a ampliació de la zona de la piscina, mantenint la resta de l'edificació que es pretén restaurar i remodelar”.
Esquerdes posteriors
Així mateix, segons s'informa per part de la direcció facultativa de les obres en data de setembre de 2010, una vegada iniciades les obres de demolició d'aquesta crugia de l'edifici, “es detecten esquerdes en la resta de l'edificació que fan preveure l'existència de patologies que pogueren afectar a l'estabilitat futura de l'edifici”. “Significa açò que aquestes greus patologies ja existien des d'abans i que, per tant, els usuaris han estat utilitzant aquest equipament amb greu risc d’enderrocament?”, s'ha preguntat Albert, qui ha afegit que, de no ser així, no entenem com, després de la demolició, es canvia d'opinió i es decideix que el manteniment de l'edifici podria suposar risc en les persones i usuaris i es proposa la modificació del projecte, amb demolició i reconstrucció total de l'edificació i la seua reposició integrant-se en l'edifici inicialment projectat de nova planta.
Des d'Esquerra Unida, “considerem que ens trobem davant un cúmul de despropòsits que ens semblen totalment inexplicables i, per açò, anem a presentar una bateria de preguntes al pròxim ple de l'Ajuntament perquè l'equip de govern ens aclarisca què signifiquen totes aquestes incoherències”. Així mateix, l'edil ha afegit que des del nostre grup en les Corts Generals “anem a reclamar que es realitze un control de tot el que ha embolicat a les obres del Pla E”.
València, 13 de gener de 2011
GABINET DE PREMSA ESQUERRA UNIDA
Esquerra Unida denuncia el retard i el sobrecost d'un 20 per cent que patiran les obres del poliesportiu de Benimaclet
Albert: “Ens sembla incomprensible que el 30 de desembre de 2011 s'aprove una modificació d'un projecte que hauria d'haver estat acabat tan sols un dia després”
Els veïns del barri de Benimaclet van a haver de seguir esperant per a gaudir d'aquest poliesportiu després de l'aprovació el passat 30 de desembre en Junta de Govern Local d'una modificació del contracte per a la redacció del projecte, el subministrament i l'execució de les obres de remodelació d'aquesta instal·lació esportiva i que tindrà un sobrecost d'un 20 per cent pel que fa al pressupost inicial. “És a dir, un total de 828.596 euros és el que costarà de més el poliesportiu de Benimaclet sumant-se així als 4.992.633 euros de pressupost que ja tenia aquesta obra”, ha criticat la regidora Rosa Albert.
L'edil ha explicat que el projecte de construcció del Poliesportiu de Benimaclet es redacta al juny de 2010, s'aprova un mes després i s'inicien les obres el 3 d'agost d'aqueix mateix any amb càrrec íntegre al Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local, és a dir, el conegut Pla E. No obstant açò, al desembre de 2010 es concedeix una pròrroga en el termini d'execució fins al 30 de juny de 2011, termini que serà, una vegada més, ampliat fins al 31 de desembre del passat any. “Com és possible que s'aprove un modificat un dia abans que haguera d'estar acabada l'obra? Per què s'ha dilatat al llarg del passat any l'aprovació d'aquesta modificació quan ja se sabia que s'havia de fer?”, s'ha preguntat la regidora.
Una de les primeres actuacions que es realitzen al setembre de 2010 és la demolició d'una part de l'edifici de vestuaris, no obstant açò, després d'açò es detecten una sèrie de patologies estructurals la principal conseqüència de les quals és que es va a haver de demolir per complet la instal·lació que ja existia, a pesar que en el projecte inicial es preveia mantenir aquesta part més antiga, tal com s'indicava en l'informe del servei d'Infraestructures de la Fundació Esportiva de desembre de 2011.
Segons s'indica textualment en aquest document, “el projecte estableix en el seu programa de necessitats la reutilització dels diferents espais esportius eliminant les construccions existents excepte una zona de l'edifici triangular del que es demoleix una de les crugies per a ampliació de la zona de la piscina, mantenint la resta de l'edificació que es pretén restaurar i remodelar”.
Esquerdes posteriors
Així mateix, segons s'informa per part de la direcció facultativa de les obres en data de setembre de 2010, una vegada iniciades les obres de demolició d'aquesta crugia de l'edifici, “es detecten esquerdes en la resta de l'edificació que fan preveure l'existència de patologies que pogueren afectar a l'estabilitat futura de l'edifici”. “Significa açò que aquestes greus patologies ja existien des d'abans i que, per tant, els usuaris han estat utilitzant aquest equipament amb greu risc d’enderrocament?”, s'ha preguntat Albert, qui ha afegit que, de no ser així, no entenem com, després de la demolició, es canvia d'opinió i es decideix que el manteniment de l'edifici podria suposar risc en les persones i usuaris i es proposa la modificació del projecte, amb demolició i reconstrucció total de l'edificació i la seua reposició integrant-se en l'edifici inicialment projectat de nova planta.
Des d'Esquerra Unida, “considerem que ens trobem davant un cúmul de despropòsits que ens semblen totalment inexplicables i, per açò, anem a presentar una bateria de preguntes al pròxim ple de l'Ajuntament perquè l'equip de govern ens aclarisca què signifiquen totes aquestes incoherències”. Així mateix, l'edil ha afegit que des del nostre grup en les Corts Generals “anem a reclamar que es realitze un control de tot el que ha embolicat a les obres del Pla E”.
València, 13 de gener de 2011
GABINET DE PREMSA ESQUERRA UNIDA
Una nova reforma laboral extremadament agressiva i regressiva, amb l’abaratiment de l’acomiadament com a element central
La Reforma laboral aprovada pel govern del PP abarateix i facilita de nou els acomiadaments:
El Govern facilita l’acomiadament amb només 20 dies d’indemnització.
Les empreses que demostrin tres trimestres de pèrdues o disminució d’ingressos o vendes podran acomiadar als seus treballadors.
La nova reforma laboral permetrà no aplicar en temps de crisi el conveni pactat.
Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre els d’àmbit superior.
Es crea un nou contracte indefinit per a pymes.
Les ETT actuaran com agències de col·locació, faran la competència a l’INEM i al SOC .
La nova reforma en trets generals
El Govern anunciava públicament aquest divendres 10 de febrer el contingut d’una reforma laboral que, com a element destacat, rebaixa de forma generalitzada el cost de l’acomiadament per a les empreses. És la vuitena reforma laboral des de l’aprovació de l’Estatut dels Treballadors l’any 1980 i es tracta d’una reforma laboral molt agressiva i, sobretot, regressiva, un atac en tota regla als drets dels treballadors i treballadores, amb l’agreujant a més, de que, tot i que la justifiquen com a eina per a crear ocupació, servirà per a seguir-ne destruint.
Es tracta d’una reforma laboral feta a mesura de banquers, multinacionals i grans empresaris, els mateixos que han provocat l’actual crisi i tenen el cinisme de dir-nos que abaratint i facilitant l’acomiadament es crea ocupació, serà més aviat que es crea més precarietat, inseguretat laboral i un futur de semiesclavatge per als mes joves.
Entre els canvis que estableix la nova normativa, que entra en vigor aquest 11 de febrer després de la seva publicació en el BOE, ja que s’ha aprovat per decret llei (Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral), es generalitza el contracte amb indemnització per acomiadament de 33 dies i un màxim de 24 mensualitats, així com es flexibilitzen les causes perquè els empresaris puguin acollir-se a la via de l’acomiadament procedent, que es limita a 20 dies per any treballat.
Pel costat de la contractació, engega un nou contracte indefinit per a les pymes que combina el cobrament de l’atur amb el d’un salari i reinstaura la prohibició que va suspendre l’anterior govern de concatenar contractes temporals més enllà dels 24 mesos. El descens en el cost d’acomiadament afectarà també als contractes ordinaris, els de 45 dies.
Sense sortir del costat de les empreses també es facilita que es puguin acollir a la modalitat d’acomiadament procedent. Per a això, hauran de tenir «pèrdues actuals o previstes» o una «disminució de vendes durant tres trimestres consecutius». Aquesta via és la que compta amb una indemnització per acomiadament més barata de 20 dies per any treballat i un màxim d’un any de salari, i és la qual s’empra habitualment ara en els Expedients de Regulació d’Ocupació.
Amb la intenció, diuen, de reduir l’atur juvenil, que sofreix una taxa d’atur del 48%, l’Executiu ha creat un nou contracte indefinit per a emprenedors. En ell, s’estableix una rebaixa en els costos laborals de 3.000 euros per a les pymes amb menys de 50 treballadors al contractar al primer empleat menor de 30 anys que estigui en atur. Aquest treballador seguirà cobrant el 25% de l’atur al que tenia dret mentre, l’empleador, podrà deixar de pagar el 50% del que li corresponia de la prestació a la qual tenia dret l’empleat durant un màxim d’un any, encara que aquest període coincideix amb el temps de prova que preveu el nou contracte.
Al costat d’aquest contracte, el Govern modifica les bonificacions i s’estableix una ajuda de 4.000 euros per a qui donin treball als anomenats desocupats de llarga durada. En formació, l’edat màxima per a optar a un contracte d’aprenentatge s’eleva als 25 anys. Així mateix, es regula que les agències d’empreses de treball temporal puguin funcionar com agències de col·locació.
En definitiva, aquesta reforma laboral significa un augment del poder empresarial enfront d’uns treballadors desposseïts de protecció que s’enfrontaran a reduccions de drets adquirits, fins i tot salarials, amb l’espasa de Dàmocles sobre els seus caps d’un acomiadament fàcil, ràpid i barat. Deixa als treballadors exposats a una situació enormement vulnerable, a mercè del que vulguin fer les empreses.
Acomiadaments més barats
La indemnització serà de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 24 mesos, que seran 20 i un màxim de 12 mesos en cas que l’acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta el marge de casos acceptables com a tals.
A més, el període de prova passa amb el nou contracte del govern de Rajoy passa a ser d’un any complet, el que en la pràctica ve a suposar que durant el primer any de treball l’acomiadament sigui, en la immensa majoria de casos, totalment lliure i gratuït. Aquest contracte el pot fer quasi qualsevol empresa a qualsevol treballador, sense límit en el nombre de contractes seguits que es pguin fer, simplement cal «canviar-li» les funcions a realitzar.
Els contractes fixos que se signin a partir d’ara tindran com indemnització 33 dies per any treballat en cas d’acomiadament improcedent i un màxim de 24 mensualitats, enfront dels 45 dies i les 42 mensualitats actuals.
Es respecten els «drets adquirits». Això significa els treballadors que fins ara tinguin un contracte de 45 dies mantindran aquesta indemnització fins a la data d’entrada en vigor de la reforma. A partir d’aquell moment, tindran una indemnització de 33 dies, és a dir, quan s’acomiadi a un treballador amb contracte ordinari signat abans de l’entrada en vigor de la reforma, la indemnització es calcularà segons dues escales: el període previ a la reforma es computarà d’acord a la indemnització de 45 dies per any i el posterior pel que fa a la nova fórmula de 33 dies per any treballat. Aquests empleats mantenen el dret a 42 mensualitats.
Tots els acomiadaments s’entendran ‘a priori’ com justificats i s’indemnitzaran amb 20 dies per any treballat; serà el treballador el que hagi d’anar al jutjat i demostrar que és improcedent per a aconseguir 33 dies per any d’indemnització. En cas d’acomiadament procedent, la indemnització serà de 20 dies, fins a un màxim de 12 mensualitats, un aspecte que no canvia. El que sí es clarifiquen són les causes per les quals l’empresari pot recórrer a aquesta fórmula. Es manté en casos de pèrdues actuals o previstes, s’afegeix un altre supòsit: La disminució persistent dels ingressos o vendes. En tot cas, s’entendrà que la disminució és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius. El procés seguirà sota control judicial.
La reforma laboral elimina l’autorització laboral administrativa que es requeria en els acomiadaments col·lectius. És a dir, que els ERO solament els haurà d’autoritzar el jutge i ja no farà falta que ho faci també la Conselleria d’Ocupació de la CC.AA. corresponent.
Eliminar l’autorització administrativa dels ERO significa dues coses. Una, descausalitzar els propis acomiadaments col·lectius, perquè independentment de quina sigui la causa formal que s’adverteixi, ningú vetllarà perquè aquesta causa sigui certa. I dues, reduir de forma important el cost de l’acomiadament, la indemnització. De fet, si durant el període de negociació abans existia la possibilitat d’incrementar els 20 dies d’indemnització, que fins a la data eren mínims, ara es converteixen en un màxim. Evidentment, si no hi ha autorització, tampoc l’empresari haurà de témer que li puguin rebutjar l’acomiadament col·lectiu, amb el que no tindrà incentius per a augmentar aquests 20 dies amb l’objectiu de garantir-se tancar l’ERO amb un acord. En suma, la desaparició de l’autorització administrativa en els ERO és la crònica d’una mort anunciada.
Finalment, la reforma laboral recupera el límit a l’encadenament màxim de contractes temporals de dos anys eliminat per l’anterior Executiu. Ho fa però a partir del 1 de gener de 2013, el que significa que aquest 2012 seguirà sent un any de manca en aquest sentit.
Contracte indefinit per a pymes
Creació d’un contracte indefinit de suport als emprenedors i empreses de menys de 50 treballadors: una deducció de 3.000 euros pel contracte del primer empleat menor de 30 anys. A més, aquest treballador podrà cobrar voluntàriament el 25% de la prestació d’atur, durant un any, i l’empleador es podrà deduir el 50% del total d’atur que percebia el treballador, també per un any.
Instauren una via legal per la qual l’empresari podrà robar a un jove aturat, que estigui cobrant el subsidi d’atur, part de la seva prestació. Perquè s’entengui, el que s’acaba d’aprovar, ve a ser una cosa així com si tu, ciutadà o ciutadana treballadora, jove, en atur i que actualment estas cobrant 1000 euros pel subsidi d’atur, perquè un empresari accepti contractar-te, en les condicions que ell consideri oportunes (diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), hauràs de renunciar al 75% de l’atur, del qual un 25% anirà per a l’estat, i un 50% per a l’empresari en forma de deduccions fiscals. El treballador seguirà cobrant el 25% restant, però perdrà tot dret adquirit referent a això, i, en essència, serà el treballador, amb el seu subsidi, qui estigui pagant la major part del cost que a l’empresari li suposa la seva contractació.
El període de prova per a aquest contracte específic per a pymes és d’un any. En aquest aspecte senyalar que anomenar aquest contracte com a indefinit és prendre’ns el pel, ja que durant el període de prova, tant l’empresa com el treballador poden rescindir unilateralment i sense preavís el contracte i sense necessitat d’al·legar causa alguna. A més, durant aquest període l’empleat/da no rebrà cap indemnització si és acomiadat.
Així mateix, el Govern ha anunciat el foment de la contractació indefinida de joves i de desocupats de llarga durada, el que es farà amb bonificacions de fins a 4.500 euros quan es contractin a treballadors d’aquests grups. En concret, es bonificarà els joves d’entre 16 i 30 anys amb fins a 3.600 euros i als desocupats de llarga durada amb fins a 4.500 euros.
Treball socials per als aturats
Els desocupats podran compaginar el cobrament de l’atur amb la prestació de serveis per a la comunitat, en coordinació amb les autonomies. Les prestacions per atur romanen sense variació, però els aturats que estiguin cobrant prestació hauran de realitzar “un treball social”, alhora que s’augmenta la inspecció de treball. Això és, per una banda obligar als aturats i aturades a realitzar treballs “voluntaris” si volen rebre la prestació que els pertoca, i, per altra banda, continuar culpabilitzant a les classes populars en comptes de perseguir el frau fiscal i l’evasió de capitals.
Converteix els aturats que estiguin cobrant el subsidi en voluntaris forçosos, i reduïxen així l’ocupació pública que pogués generar-se. En lloc d’emetre ofertes d’ocupació pública, amb els seus corresponents drets laborals associats, entre ells, els més bàsics de cotització a la seguretat social i al subsidi d’atur, obligaran als aturats a treballar, a canvi de rebre el subsidi, sense que tal treball serveixi per a cotitzar, i sense que, a més, això tingui conseqüències per a l’acumulació de temps cotitzat per al cobrament del subsidi d’atur, un subsidi que ja es cobra en aquests moments, i que deixarà a de cobrar-se una vegada s’esgoti el termini corresponent, malgrat que en aquest temps el treballador hagi desenvolupat la seva labor en aquests treballs comunitaris.
Autoritza el despenjament de les Pymes dels convenis sectorials
Prioritat del conveni d’empresa al sectorial. Es facilita a les empreses el despenjament del conveni col·lectiu. El termini màxim serà de dos anys. En la pràctica suposa que l’empresari pugui imposar les condicions de treball (horaris, durada de la jornada, salaris, etc.) al seu antull. Suposa, també, la fi de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a ser, en l’àmbit de les Pymes, paper mullat, o, millor dit, figures retòriques per a adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense cap valor real.
Es facilita la modificació de jornada, salari i funcions. En cas de que no hi hagi acord entre empresa i representació dels treballadors, les parts aniran a la solució extrajudicial dels conflictes, i en el seu cas a l’arbitratge, si estava pactat en conveni. De no ser així qualsevol de les parts podria elevar el seu desacord a la Comissió Consultiva de Convenis Col·lectius estatal o autonòmica, que nomenarà un àrbitre i resoldrà en 25 dies com a màxim.
Els treballadors no només perden l’abric dels seus convenis sectorials o provincials. Segons el text de la reforma, a l’empresari li bastarà amb al·legar «provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció» i dos trimestres consecutius de disminució persistent del seu nivell d’ingressos o vendes per a al·legar «provades raons econòmiques», per a rebaixar salaris unilateralment, sense necessitat de negociació i amb l’únic requisit d’avisar-ho amb 15 dies d’antelació. En les pymes, l’empleat queda en mans de la bona voluntat del patró i s’obre la porta oberta a l’economia espanyola per a entrar en una guerra de salaris a la baixa com palanca de competència. En altres paraules, amb la nova norma, l’empresa es fa amb el monopoli del poder en les seves negociacions laborals, ja que donar prioritat al conveni d’empresa suposa desregular completament el mercat de treball i facilitar l’augment de les desigualtats laborals.
Nou contracte de formació
Amb el nou contracte de formació els treballadors podran formar-se en les seves empreses, a l’estil dual que existeix a Alemanya. L’edat màxima per a acollir-se a aquest tipus de contracte serà de 30 anys fins que la taxa d’atur no baixi del 15%. Llavors l’edat màxima serà de 25 anys.
Sobre formació, els treballadors tindran dret a 20 hores de formació a l’any pagada per l’empresa, sempre que comptin amb un any d’antiguitat. Es crea un compte formació en el qual es recollirà la formació rebuda al llarg de la seva vida activa.
Impuls a la contractació a temps parcial
L’impuls d’un contracte a temps parcial per a, en teoria, afavorir la compatibilitat del treball assalariat amb els estudis i la vida familiar i personal. En la pràctica servirà per “arreglar” les dades de l’atur facilitant una contractació laboral precària, insuficient per una vida digna. Això comportarà la proliferació del que al món anglosaxó anomenen com a woorking poor, persones que es troben sota el llindar de la pobresa tot i tenir un treball assalariat. També es multiplicaran les persones que necessitaran dos o més treballs parcials per sobreviure.
S’autoritza la realització d’hores extraordinàries en aquest tipus de contracte.
Les ETT actuaran com agències de col·locació, en competència amb l’INEM i el SOC
Pràcticament s’equiparen les Empreses de Treball Temporal (ETT) a l’INEM i altres agències autonòmiques d’ocupació, en el que suposa una privatització encoberta del servei públic d’ocupació.
Les ETT, conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l’explotació laboral abusiva, seran ara qui exerceixin com agències de col·locació a gran escala, eliminant la incomoditat que per a un empresari explotador pogués suposar haver d’utilitzar l’estat com intermediador en la recerca de treballadors i treballadores, i convertint de facto l’oferta/demanda d’ocupació en un negoci, on els aturats seran tractats com a simple mercaderia a la qual poder treure un rendiment econòmic. L’oferta/demanda d’ocupació passa a ser un negoci.
Criminalització de l’absentisme
Converteix als aturats, persones malaltes amb baixa laboral, etc, en subjectes sospitosos d’estar cometent algun tipus de frau fiscal solament pel simple fet de trobar-se en tal situació laboral, i càrrega sobre ells la lluita contra la «economia submergida», tractant-los apriori com delinqüents.
Faltar al treball justificadament entre 9 i 20 dies en 2 mesos per malaltia, serà motiu d’acomiadament. L’article 52, lletra d, de l’Estatut dels Treballadors estableix que es podria acomiadar per faltes justificades superiors al 20% en dos mesos o al 25% en quatre mesos. No obstant això, s’establia la condició que l’absentisme total de la plantilla havia de superar el 2,5% en els mateixos períodes de temps. Amb el nou text de la reforma aprovada aquesta condició s’elimina, no sent necessari per a acomiadar la situació de la resta de la plantilla. Un treballador amb un torn de dilluns a divendres ha d’acudir al seu treball unes 45 jornades, pel que aquest 20% de faltes justificades no podria superar els 9 dies.
S’anuncia una pròxima llei de mútues es recolliran els mecanismes per a regular la metodologia perquè aquestes entitats participin en la valoració del abstencionisme.
>>> En document adjunt teniu el Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral
--------------------------------------------------------------------------------
Resum de les mesures que inclou el Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, extret del diari Público:
La reforma laboral, fil per randa
ACOMIADAMENT La indemnització per acomiadament improcedent es redueix per als contractes indefinits de 45 a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats (ara són 42).
Els contractes fixos que actualment tinguin dret a 45 dies per any mantindran aquesta quantia fins a l’entrada en vigor de la nova norma, i a partir d’aquest dia la indemnització passarà a ésser de 33 dies. El límit per a ambdós períodes serà de 42 mensualitats.
L’absentisme laboral individual del treballador deixa d’estar vinculat al que hi hagi establert per al conjunt de la plantilla, amb la finalitat de facilitar l’acomiadament.
L’acomiadament objectiu -que permet a les empreses acomiadar a empleats per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció amb una indemnització de 20 dies per any treballat- podrà aplicar-se quan la companyia tingui una caiguda d’ingressos durant tres trimestres consecutius.
Els organismes i entitats del sector públic que no siguin viables ni es prevegi que ho puguin ser en els pròxims anys podran acollir-se a causes objectives d’acomiadament per a redimensionar plantilles.
Desapareix l’exigència d’autorització administrativa prèvia per a les regulacions d’ocupació.
Les empreses que acomiadin a més de 100 treballadors haurien d’articular un pla de recol·locació externa dissenyat per a un període mínim de sis mesos.
CONTRACTES Es crea un nou contracte indefinit que podran utilitzar les pymes amb menys de 50 treballadors. Gaudirà d’una deducció de 3.000 euros per la contractació d’un primer empleat menor de 30 anys.
L’aturat podrà compatibilitzar el sou d’aquest nou contracte amb el 25% de la prestació que rep, durant un màxim d’un any.
A partir del 31 de desembre no es podran encadenar contractes temporals que superin els 24 mesos.
Es fusionen en un sol contracte indefinit l’ordinari i el de foment de l’ocupació estable, amb les condicions establertes per a aquest últim.
L’edat màxima per a accedir al contracte de formació i aprenentatge serà de 30 anys fins que la taxa d’atur baixi del 15 %.
Després d’esgotar un període de formació en una activitat, el treballador podrà utilitzar el contracte de formació i aprenentatge en altres sectors. També podrà rebre la formació en la pròpia empresa si aquesta disposa d’instal·lacions i personal docent.
Es fomenta la contractació indefinida dels joves menors de 30 anys amb bonificacions de fins a 3.600 euros, mentre que per als desocupats de llarga durada la xifra serà de fins a 4.500 euros.
FORMACIÓ Tots els treballadors tindran dret a 20 hores de formació anuals pagades per l’empresa i vinculades al lloc de treball.
Es crea un compte que recopilarà tota la formació rebuda pel treballador durant la seva vida activa.
CONVENIS La pròrroga màxima dels convenis col·lectius vençuts serà de dos anys, el que posa fi a la «ultraactivitat».
De no arribar a un acord, qualsevol de les parts podrà acudir a la Comissió Consultiva de convenis Col·lectius o els seus equivalent autonòmics, que nomenarà un àrbitre i resoldrà en 25 dies com a màxim.
Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre els d’àmbit superior.
Les empreses amb dificultats podran despenjar-se dels convenis. Si no hi ha acord amb els agents socials, l’empresa podrà sol·licitar un arbitratge obligatori a través de la Comissió Consultiva de Convenis Col·lectius.
ALTRES S’estreny la col·laboració amb les mútues de treball per a avaluar la incapacitat temporal dels treballadors.
Es proposa un pla especial de la Inspecció de Treball per a combatre el frau i l’economia submergida.
Els empleats que cobrin la prestació per atur podran realitzar serveis d’interès general en benefici de la comunitat, mitjançant convenis de col·laboració amb les administracions públiques.
Les empreses de treball temporal podran actuar com agències privades de col·locació per disposar d’una àmplia xarxa de sucursals distribuïdes per tot el territori i amb àmplia experiència en el mercat de treball.
--------------------------------------------------------------------------------
Teniu un anàlisi detallat per apartats del contingut del Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, en el web de Laboro, recomanem la seva lectura:
Traducció de la nova reforma laboral: acomiadament totalment lliure i gratuït durant el primer any
El Govern facilita l’acomiadament amb només 20 dies d’indemnització.
Les empreses que demostrin tres trimestres de pèrdues o disminució d’ingressos o vendes podran acomiadar als seus treballadors.
La nova reforma laboral permetrà no aplicar en temps de crisi el conveni pactat.
Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre els d’àmbit superior.
Es crea un nou contracte indefinit per a pymes.
Les ETT actuaran com agències de col·locació, faran la competència a l’INEM i al SOC .
La nova reforma en trets generals
El Govern anunciava públicament aquest divendres 10 de febrer el contingut d’una reforma laboral que, com a element destacat, rebaixa de forma generalitzada el cost de l’acomiadament per a les empreses. És la vuitena reforma laboral des de l’aprovació de l’Estatut dels Treballadors l’any 1980 i es tracta d’una reforma laboral molt agressiva i, sobretot, regressiva, un atac en tota regla als drets dels treballadors i treballadores, amb l’agreujant a més, de que, tot i que la justifiquen com a eina per a crear ocupació, servirà per a seguir-ne destruint.
Es tracta d’una reforma laboral feta a mesura de banquers, multinacionals i grans empresaris, els mateixos que han provocat l’actual crisi i tenen el cinisme de dir-nos que abaratint i facilitant l’acomiadament es crea ocupació, serà més aviat que es crea més precarietat, inseguretat laboral i un futur de semiesclavatge per als mes joves.
Entre els canvis que estableix la nova normativa, que entra en vigor aquest 11 de febrer després de la seva publicació en el BOE, ja que s’ha aprovat per decret llei (Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral), es generalitza el contracte amb indemnització per acomiadament de 33 dies i un màxim de 24 mensualitats, així com es flexibilitzen les causes perquè els empresaris puguin acollir-se a la via de l’acomiadament procedent, que es limita a 20 dies per any treballat.
Pel costat de la contractació, engega un nou contracte indefinit per a les pymes que combina el cobrament de l’atur amb el d’un salari i reinstaura la prohibició que va suspendre l’anterior govern de concatenar contractes temporals més enllà dels 24 mesos. El descens en el cost d’acomiadament afectarà també als contractes ordinaris, els de 45 dies.
Sense sortir del costat de les empreses també es facilita que es puguin acollir a la modalitat d’acomiadament procedent. Per a això, hauran de tenir «pèrdues actuals o previstes» o una «disminució de vendes durant tres trimestres consecutius». Aquesta via és la que compta amb una indemnització per acomiadament més barata de 20 dies per any treballat i un màxim d’un any de salari, i és la qual s’empra habitualment ara en els Expedients de Regulació d’Ocupació.
Amb la intenció, diuen, de reduir l’atur juvenil, que sofreix una taxa d’atur del 48%, l’Executiu ha creat un nou contracte indefinit per a emprenedors. En ell, s’estableix una rebaixa en els costos laborals de 3.000 euros per a les pymes amb menys de 50 treballadors al contractar al primer empleat menor de 30 anys que estigui en atur. Aquest treballador seguirà cobrant el 25% de l’atur al que tenia dret mentre, l’empleador, podrà deixar de pagar el 50% del que li corresponia de la prestació a la qual tenia dret l’empleat durant un màxim d’un any, encara que aquest període coincideix amb el temps de prova que preveu el nou contracte.
Al costat d’aquest contracte, el Govern modifica les bonificacions i s’estableix una ajuda de 4.000 euros per a qui donin treball als anomenats desocupats de llarga durada. En formació, l’edat màxima per a optar a un contracte d’aprenentatge s’eleva als 25 anys. Així mateix, es regula que les agències d’empreses de treball temporal puguin funcionar com agències de col·locació.
En definitiva, aquesta reforma laboral significa un augment del poder empresarial enfront d’uns treballadors desposseïts de protecció que s’enfrontaran a reduccions de drets adquirits, fins i tot salarials, amb l’espasa de Dàmocles sobre els seus caps d’un acomiadament fàcil, ràpid i barat. Deixa als treballadors exposats a una situació enormement vulnerable, a mercè del que vulguin fer les empreses.
Acomiadaments més barats
La indemnització serà de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 24 mesos, que seran 20 i un màxim de 12 mesos en cas que l’acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta el marge de casos acceptables com a tals.
A més, el període de prova passa amb el nou contracte del govern de Rajoy passa a ser d’un any complet, el que en la pràctica ve a suposar que durant el primer any de treball l’acomiadament sigui, en la immensa majoria de casos, totalment lliure i gratuït. Aquest contracte el pot fer quasi qualsevol empresa a qualsevol treballador, sense límit en el nombre de contractes seguits que es pguin fer, simplement cal «canviar-li» les funcions a realitzar.
Els contractes fixos que se signin a partir d’ara tindran com indemnització 33 dies per any treballat en cas d’acomiadament improcedent i un màxim de 24 mensualitats, enfront dels 45 dies i les 42 mensualitats actuals.
Es respecten els «drets adquirits». Això significa els treballadors que fins ara tinguin un contracte de 45 dies mantindran aquesta indemnització fins a la data d’entrada en vigor de la reforma. A partir d’aquell moment, tindran una indemnització de 33 dies, és a dir, quan s’acomiadi a un treballador amb contracte ordinari signat abans de l’entrada en vigor de la reforma, la indemnització es calcularà segons dues escales: el període previ a la reforma es computarà d’acord a la indemnització de 45 dies per any i el posterior pel que fa a la nova fórmula de 33 dies per any treballat. Aquests empleats mantenen el dret a 42 mensualitats.
Tots els acomiadaments s’entendran ‘a priori’ com justificats i s’indemnitzaran amb 20 dies per any treballat; serà el treballador el que hagi d’anar al jutjat i demostrar que és improcedent per a aconseguir 33 dies per any d’indemnització. En cas d’acomiadament procedent, la indemnització serà de 20 dies, fins a un màxim de 12 mensualitats, un aspecte que no canvia. El que sí es clarifiquen són les causes per les quals l’empresari pot recórrer a aquesta fórmula. Es manté en casos de pèrdues actuals o previstes, s’afegeix un altre supòsit: La disminució persistent dels ingressos o vendes. En tot cas, s’entendrà que la disminució és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius. El procés seguirà sota control judicial.
La reforma laboral elimina l’autorització laboral administrativa que es requeria en els acomiadaments col·lectius. És a dir, que els ERO solament els haurà d’autoritzar el jutge i ja no farà falta que ho faci també la Conselleria d’Ocupació de la CC.AA. corresponent.
Eliminar l’autorització administrativa dels ERO significa dues coses. Una, descausalitzar els propis acomiadaments col·lectius, perquè independentment de quina sigui la causa formal que s’adverteixi, ningú vetllarà perquè aquesta causa sigui certa. I dues, reduir de forma important el cost de l’acomiadament, la indemnització. De fet, si durant el període de negociació abans existia la possibilitat d’incrementar els 20 dies d’indemnització, que fins a la data eren mínims, ara es converteixen en un màxim. Evidentment, si no hi ha autorització, tampoc l’empresari haurà de témer que li puguin rebutjar l’acomiadament col·lectiu, amb el que no tindrà incentius per a augmentar aquests 20 dies amb l’objectiu de garantir-se tancar l’ERO amb un acord. En suma, la desaparició de l’autorització administrativa en els ERO és la crònica d’una mort anunciada.
Finalment, la reforma laboral recupera el límit a l’encadenament màxim de contractes temporals de dos anys eliminat per l’anterior Executiu. Ho fa però a partir del 1 de gener de 2013, el que significa que aquest 2012 seguirà sent un any de manca en aquest sentit.
Contracte indefinit per a pymes
Creació d’un contracte indefinit de suport als emprenedors i empreses de menys de 50 treballadors: una deducció de 3.000 euros pel contracte del primer empleat menor de 30 anys. A més, aquest treballador podrà cobrar voluntàriament el 25% de la prestació d’atur, durant un any, i l’empleador es podrà deduir el 50% del total d’atur que percebia el treballador, també per un any.
Instauren una via legal per la qual l’empresari podrà robar a un jove aturat, que estigui cobrant el subsidi d’atur, part de la seva prestació. Perquè s’entengui, el que s’acaba d’aprovar, ve a ser una cosa així com si tu, ciutadà o ciutadana treballadora, jove, en atur i que actualment estas cobrant 1000 euros pel subsidi d’atur, perquè un empresari accepti contractar-te, en les condicions que ell consideri oportunes (diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), hauràs de renunciar al 75% de l’atur, del qual un 25% anirà per a l’estat, i un 50% per a l’empresari en forma de deduccions fiscals. El treballador seguirà cobrant el 25% restant, però perdrà tot dret adquirit referent a això, i, en essència, serà el treballador, amb el seu subsidi, qui estigui pagant la major part del cost que a l’empresari li suposa la seva contractació.
El període de prova per a aquest contracte específic per a pymes és d’un any. En aquest aspecte senyalar que anomenar aquest contracte com a indefinit és prendre’ns el pel, ja que durant el període de prova, tant l’empresa com el treballador poden rescindir unilateralment i sense preavís el contracte i sense necessitat d’al·legar causa alguna. A més, durant aquest període l’empleat/da no rebrà cap indemnització si és acomiadat.
Així mateix, el Govern ha anunciat el foment de la contractació indefinida de joves i de desocupats de llarga durada, el que es farà amb bonificacions de fins a 4.500 euros quan es contractin a treballadors d’aquests grups. En concret, es bonificarà els joves d’entre 16 i 30 anys amb fins a 3.600 euros i als desocupats de llarga durada amb fins a 4.500 euros.
Treball socials per als aturats
Els desocupats podran compaginar el cobrament de l’atur amb la prestació de serveis per a la comunitat, en coordinació amb les autonomies. Les prestacions per atur romanen sense variació, però els aturats que estiguin cobrant prestació hauran de realitzar “un treball social”, alhora que s’augmenta la inspecció de treball. Això és, per una banda obligar als aturats i aturades a realitzar treballs “voluntaris” si volen rebre la prestació que els pertoca, i, per altra banda, continuar culpabilitzant a les classes populars en comptes de perseguir el frau fiscal i l’evasió de capitals.
Converteix els aturats que estiguin cobrant el subsidi en voluntaris forçosos, i reduïxen així l’ocupació pública que pogués generar-se. En lloc d’emetre ofertes d’ocupació pública, amb els seus corresponents drets laborals associats, entre ells, els més bàsics de cotització a la seguretat social i al subsidi d’atur, obligaran als aturats a treballar, a canvi de rebre el subsidi, sense que tal treball serveixi per a cotitzar, i sense que, a més, això tingui conseqüències per a l’acumulació de temps cotitzat per al cobrament del subsidi d’atur, un subsidi que ja es cobra en aquests moments, i que deixarà a de cobrar-se una vegada s’esgoti el termini corresponent, malgrat que en aquest temps el treballador hagi desenvolupat la seva labor en aquests treballs comunitaris.
Autoritza el despenjament de les Pymes dels convenis sectorials
Prioritat del conveni d’empresa al sectorial. Es facilita a les empreses el despenjament del conveni col·lectiu. El termini màxim serà de dos anys. En la pràctica suposa que l’empresari pugui imposar les condicions de treball (horaris, durada de la jornada, salaris, etc.) al seu antull. Suposa, també, la fi de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a ser, en l’àmbit de les Pymes, paper mullat, o, millor dit, figures retòriques per a adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense cap valor real.
Es facilita la modificació de jornada, salari i funcions. En cas de que no hi hagi acord entre empresa i representació dels treballadors, les parts aniran a la solució extrajudicial dels conflictes, i en el seu cas a l’arbitratge, si estava pactat en conveni. De no ser així qualsevol de les parts podria elevar el seu desacord a la Comissió Consultiva de Convenis Col·lectius estatal o autonòmica, que nomenarà un àrbitre i resoldrà en 25 dies com a màxim.
Els treballadors no només perden l’abric dels seus convenis sectorials o provincials. Segons el text de la reforma, a l’empresari li bastarà amb al·legar «provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció» i dos trimestres consecutius de disminució persistent del seu nivell d’ingressos o vendes per a al·legar «provades raons econòmiques», per a rebaixar salaris unilateralment, sense necessitat de negociació i amb l’únic requisit d’avisar-ho amb 15 dies d’antelació. En les pymes, l’empleat queda en mans de la bona voluntat del patró i s’obre la porta oberta a l’economia espanyola per a entrar en una guerra de salaris a la baixa com palanca de competència. En altres paraules, amb la nova norma, l’empresa es fa amb el monopoli del poder en les seves negociacions laborals, ja que donar prioritat al conveni d’empresa suposa desregular completament el mercat de treball i facilitar l’augment de les desigualtats laborals.
Nou contracte de formació
Amb el nou contracte de formació els treballadors podran formar-se en les seves empreses, a l’estil dual que existeix a Alemanya. L’edat màxima per a acollir-se a aquest tipus de contracte serà de 30 anys fins que la taxa d’atur no baixi del 15%. Llavors l’edat màxima serà de 25 anys.
Sobre formació, els treballadors tindran dret a 20 hores de formació a l’any pagada per l’empresa, sempre que comptin amb un any d’antiguitat. Es crea un compte formació en el qual es recollirà la formació rebuda al llarg de la seva vida activa.
Impuls a la contractació a temps parcial
L’impuls d’un contracte a temps parcial per a, en teoria, afavorir la compatibilitat del treball assalariat amb els estudis i la vida familiar i personal. En la pràctica servirà per “arreglar” les dades de l’atur facilitant una contractació laboral precària, insuficient per una vida digna. Això comportarà la proliferació del que al món anglosaxó anomenen com a woorking poor, persones que es troben sota el llindar de la pobresa tot i tenir un treball assalariat. També es multiplicaran les persones que necessitaran dos o més treballs parcials per sobreviure.
S’autoritza la realització d’hores extraordinàries en aquest tipus de contracte.
Les ETT actuaran com agències de col·locació, en competència amb l’INEM i el SOC
Pràcticament s’equiparen les Empreses de Treball Temporal (ETT) a l’INEM i altres agències autonòmiques d’ocupació, en el que suposa una privatització encoberta del servei públic d’ocupació.
Les ETT, conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l’explotació laboral abusiva, seran ara qui exerceixin com agències de col·locació a gran escala, eliminant la incomoditat que per a un empresari explotador pogués suposar haver d’utilitzar l’estat com intermediador en la recerca de treballadors i treballadores, i convertint de facto l’oferta/demanda d’ocupació en un negoci, on els aturats seran tractats com a simple mercaderia a la qual poder treure un rendiment econòmic. L’oferta/demanda d’ocupació passa a ser un negoci.
Criminalització de l’absentisme
Converteix als aturats, persones malaltes amb baixa laboral, etc, en subjectes sospitosos d’estar cometent algun tipus de frau fiscal solament pel simple fet de trobar-se en tal situació laboral, i càrrega sobre ells la lluita contra la «economia submergida», tractant-los apriori com delinqüents.
Faltar al treball justificadament entre 9 i 20 dies en 2 mesos per malaltia, serà motiu d’acomiadament. L’article 52, lletra d, de l’Estatut dels Treballadors estableix que es podria acomiadar per faltes justificades superiors al 20% en dos mesos o al 25% en quatre mesos. No obstant això, s’establia la condició que l’absentisme total de la plantilla havia de superar el 2,5% en els mateixos períodes de temps. Amb el nou text de la reforma aprovada aquesta condició s’elimina, no sent necessari per a acomiadar la situació de la resta de la plantilla. Un treballador amb un torn de dilluns a divendres ha d’acudir al seu treball unes 45 jornades, pel que aquest 20% de faltes justificades no podria superar els 9 dies.
S’anuncia una pròxima llei de mútues es recolliran els mecanismes per a regular la metodologia perquè aquestes entitats participin en la valoració del abstencionisme.
>>> En document adjunt teniu el Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral
--------------------------------------------------------------------------------
Resum de les mesures que inclou el Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, extret del diari Público:
La reforma laboral, fil per randa
ACOMIADAMENT La indemnització per acomiadament improcedent es redueix per als contractes indefinits de 45 a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats (ara són 42).
Els contractes fixos que actualment tinguin dret a 45 dies per any mantindran aquesta quantia fins a l’entrada en vigor de la nova norma, i a partir d’aquest dia la indemnització passarà a ésser de 33 dies. El límit per a ambdós períodes serà de 42 mensualitats.
L’absentisme laboral individual del treballador deixa d’estar vinculat al que hi hagi establert per al conjunt de la plantilla, amb la finalitat de facilitar l’acomiadament.
L’acomiadament objectiu -que permet a les empreses acomiadar a empleats per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció amb una indemnització de 20 dies per any treballat- podrà aplicar-se quan la companyia tingui una caiguda d’ingressos durant tres trimestres consecutius.
Els organismes i entitats del sector públic que no siguin viables ni es prevegi que ho puguin ser en els pròxims anys podran acollir-se a causes objectives d’acomiadament per a redimensionar plantilles.
Desapareix l’exigència d’autorització administrativa prèvia per a les regulacions d’ocupació.
Les empreses que acomiadin a més de 100 treballadors haurien d’articular un pla de recol·locació externa dissenyat per a un període mínim de sis mesos.
CONTRACTES Es crea un nou contracte indefinit que podran utilitzar les pymes amb menys de 50 treballadors. Gaudirà d’una deducció de 3.000 euros per la contractació d’un primer empleat menor de 30 anys.
L’aturat podrà compatibilitzar el sou d’aquest nou contracte amb el 25% de la prestació que rep, durant un màxim d’un any.
A partir del 31 de desembre no es podran encadenar contractes temporals que superin els 24 mesos.
Es fusionen en un sol contracte indefinit l’ordinari i el de foment de l’ocupació estable, amb les condicions establertes per a aquest últim.
L’edat màxima per a accedir al contracte de formació i aprenentatge serà de 30 anys fins que la taxa d’atur baixi del 15 %.
Després d’esgotar un període de formació en una activitat, el treballador podrà utilitzar el contracte de formació i aprenentatge en altres sectors. També podrà rebre la formació en la pròpia empresa si aquesta disposa d’instal·lacions i personal docent.
Es fomenta la contractació indefinida dels joves menors de 30 anys amb bonificacions de fins a 3.600 euros, mentre que per als desocupats de llarga durada la xifra serà de fins a 4.500 euros.
FORMACIÓ Tots els treballadors tindran dret a 20 hores de formació anuals pagades per l’empresa i vinculades al lloc de treball.
Es crea un compte que recopilarà tota la formació rebuda pel treballador durant la seva vida activa.
CONVENIS La pròrroga màxima dels convenis col·lectius vençuts serà de dos anys, el que posa fi a la «ultraactivitat».
De no arribar a un acord, qualsevol de les parts podrà acudir a la Comissió Consultiva de convenis Col·lectius o els seus equivalent autonòmics, que nomenarà un àrbitre i resoldrà en 25 dies com a màxim.
Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre els d’àmbit superior.
Les empreses amb dificultats podran despenjar-se dels convenis. Si no hi ha acord amb els agents socials, l’empresa podrà sol·licitar un arbitratge obligatori a través de la Comissió Consultiva de Convenis Col·lectius.
ALTRES S’estreny la col·laboració amb les mútues de treball per a avaluar la incapacitat temporal dels treballadors.
Es proposa un pla especial de la Inspecció de Treball per a combatre el frau i l’economia submergida.
Els empleats que cobrin la prestació per atur podran realitzar serveis d’interès general en benefici de la comunitat, mitjançant convenis de col·laboració amb les administracions públiques.
Les empreses de treball temporal podran actuar com agències privades de col·locació per disposar d’una àmplia xarxa de sucursals distribuïdes per tot el territori i amb àmplia experiència en el mercat de treball.
--------------------------------------------------------------------------------
Teniu un anàlisi detallat per apartats del contingut del Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, en el web de Laboro, recomanem la seva lectura:
Traducció de la nova reforma laboral: acomiadament totalment lliure i gratuït durant el primer any
lunes, 13 de febrero de 2012
Y ahora también...listado de provisión de puestos JC y mejoras de fijos FS!!!
En nuestra querida WWW.deportevalencia.com , en el servicio de intranet, se pueden consultar también los listados de fijos de FS que optan a puesto fijo y el orden de fijos de FS que optan a mejoras de JC.
domingo, 5 de febrero de 2012
ACTA DE LA REUNIÓN DEL COMITÉ DE EMPRESA DEL 30/1/12
Celebrada en el Velódromo Luis Puig a las 9h.
ASISTENTES:
CSIF: Maxi Ballester, Francisca Gómez
UGT: Jordi Monzó, José Luis Gilaberte
CCOO: Ferrán Rubio
CGT: Guaditoca Blanco, Juan Ramón Marco
ORDEN DEL DÍA:
1.- Lectura y aprobación del acta anterior.
2.- Reglamento de bolsa.
3.- Ruegos y preguntas.
Ferrán Rubio interviene para organizar la reunión y comentar una serie de temas que deberíamos abordar en esta reunión como son: los turnos especiales, la resolución de modificación del reglamento y el convenio.
1.- Lectura y aprobación del acta anterior.
Dado que Juan Cuevas no ha podido asistir, Guaditoca Blanco lee el acta de la reunión del día 20/1/12, de la cual todos los miembros del comité han recibido copia con antelación y de la que no se han remitido alegaciones por correo electrónico. Tras la lectura Francisca Gómez realiza una alegación sobre una intervención suya que no se recoge en dicha acta. Se apunta y se modificará el acta con dicha aportación. Puesto que Juan Figueres no ha asistido a la reunión de hoy, se deja la aprobación del acta hasta que se encuentre presente por si quiere hacer alegaciones y se pasa al siguiente punto.
2.- Reglamento de bolsa.
Se lee por parte de Ferrán Rubio la resolución de gerencia donde se acepta la modificación del reglamento de bolsa y se anuncia la próxima publicación en intranet del seguimiento de ésta. Se hace un pequeño debate sobre el uso de intranet por parte de algunos trabajadores que no saben utilizarlo o a los que no se les ha explicado.
José Luis Gilaberte considera que no está de más pedir que desde el departamento de personal se envíe una notificación a las instalaciones recordando su uso así como las claves de acceso.
Ferrán Rubio considera el punto de la publicidad de la bolsa muy importante y plantea que se haga una petición por escrito para saber cómo se encuentran dichos trámites.
Así pues se acuerda por parte de todos los presentes de presentar un escrito para conocer el estado de la propuesta de seguimiento de bolsa.
En cuanto a la redacción del reglamento de bolsa, José Luis Gilaberte plantea la cuestión más importante que supone más disparidad de opiniones y que es la existencia o no de turnos preferentes en el reglamento.
En este punto, CSIF y UGT consideran que no es necesario que existan, CCOO cree que se debe regular de alguna forma y CGT cree que debe existir algún tipo de control sobre los llamamientos.
Ferrán Rubio comenta que el modelo de borrador que se presentó no se habla de turnos preferentes como tal pero sí se mantiene una regulación al respecto.
Guaditoca Blanco plantea que, puesto que se va a llevar un seguimiento público de la bolsa, podemos esperar a ver cómo se va a hacer y valorar después si lo consideramos un mecanismo suficiente como para que exista una transparencia en el tema y no necesitar introducir un turno preferente en el reglamento que evite suspicacias.
Se decide por parte de los presentes aceptar la propuesta y posponer la redacción a ver cómo se lleva el seguimiento de bolsa de esta nueva forma.
Francisca Gómez cree que se debe abordar el tema de las sanciones también, no sólo el turno preferente.
Jordi Monzó comenta que este tema se tratará cuando se hable de la redacción del nuevo reglamento pero que ahora se va a posponer.
Francisca Gómez quiere hacer constar en el acta la necesidad de abordar el turno preferente y las sanciones.
Ferrán Rubio cree que si funciona bien el seguimiento de la bolsa, se plantearán la posibilidad de quitar el turno preferente.
3.- Varios.
-SITUACIÓN DEL TURNO ESPECIAL EN EL TRAMO III.
Ferrán Rubio comenta que se ha decidido suprimir a una persona, de las dos que lo hacían, del turno especial de tardes del Tramo III. Comenta que no ha aparecido así recogido en el calendario laboral y que existe un conflicto con la forma y documentación que se ha planteado a los trabajadores para que se organizaran alternativamente para realizar dicho turno. Por parte de la dirección del centro se informa que era una decisión de oficinas y por parte de Recursos Humanos, no les consta ninguna decisión al respecto.
Plantea redactar un escrito como comité para preguntar cuál es la situación del turno especial en esta instalación.
José Luis Gilaberte cree que se deben pedir los motivos e informes de los directores por los cuales se eliminan los turnos especiales.
Ferrán Rubio también recuerda que se defendió en su día que los turnos especiales se debían realizar siempre con dos personas como mínimo para evitar incidencias.
Jordi Monzó comenta que debemos redactar nuevamente el artículo 12 donde se regulan los turnos especiales, porque existen diferentes supuestos que se deben contemplar como en el caso de conciliación familiar y que no se contemplan.
- CONVENIO COLECTIVO.
En este punto no se encuentra en la reunión Francisca Gómez, Ferrán Rubio comenta que si se quiere continuar la reunión sin que exista quórum y se decide entre los presentes continuar para seguir hablando de los temas pendientes aunque sin tomar ninguna decisión dado que no se está legitimado.
Ferrán Rubio comenta la aprobación del convenio del Ayuntamiento de Valencia y la cláusula adicional V donde se recoge que se hará extensivo a todos los organismos autónomos.
José Luis Gilaberte interviene para comentar que Julián Hontangas le ha planteado la posibilidad de reunirse de manera informal con el Comité de Empresa previamente a la reunión que tenemos convocada para el 14 de febrero donde se iniciará la negociación del nuevo convenio, para intercambiar posturas sobre los temas a tratar.
Ferrán Rubio cree que no hay ningún problema en reunirse previamente.
Guaditoca Blanco plantea que como Comité de Empresa deberíamos tener una postura de mínimos ante la negociación.
Ferrán Rubio cree que los mínimos deben ser el mantenimiento de los puestos de trabajo, que no se produzca una bajada de salarios y que se mantenga la antigüedad, básicamente igual que en el Ayuntamiento.
José Luis Gilaberte cree que debemos ir a qué artículos queremos cambiar o negociar directamente. Por ejemplo, en cuanto al turno especial, cree que todo el personal tiene derecho a pedirlo cada año, con lo cual se debe modificar la redacción que existe ahora.
Ferrán plantea que en el punto de quién lo hace, primero debe ser voluntario, si no se hará rotativo y que el compromiso de un año que firma el trabajador también debe ser de la empresa. Se debe negociar con el comité de empresa cuándo se instauran los turnos y cuándo se quitan.
José Luis Gilaberte cree que en este punto la empresa puede acudir a su potestad auto organizativa.
Maxi Ballester comenta que en quién puede hacer dicho turno según convenio, solamente dice personal de la instalación, no distingue entre categorías, sin embargo, los encargados se supone que no pueden hacerlo.
Jordi Monzó comenta que los MAP tampoco pueden hacer el turno especial pero no aparece por escrito en ningún sitio.
Ferrán Rubio cree que primero se debe definir qué es un MAP y qué se cubre y qué no, se debe desarrollar el reglamento.
Guaditoca Blanco plantea la pregunta de si los MAP estarían interesados en poder hacer los turnos especiales.
Jordi Monzó cree que sí y que se debería poder cambiar el turno en función de las necesidades del servicio con el consentimiento del personal MAP afectado.
Juan Ramón Marco comenta alguna situación que se ha dado donde se han quedado en una instalación un encargado y un MAP y debía hacerse el turno especial.
Guaditoca Blanco cree que se puede regular en cuanto a los MAP que en situaciones donde puntualmente no exista personal de la instalación para cubrir el turno especial, el personal MAP podría realizarlo con las retribuciones correspondientes.
En este punto se hace un debate sobre la figura de los directores y las funciones que realizan así como los mecanismos de control que se establecen o no por parte de la FDM para garantizar la realización de dichas funciones. Se habla de la flexibilidad horaria que necesariamente deben tener, pero también de la necesidad de una disponibilidad durante el tiempo que la instalación permanece abierta aunque sea vía telefónica y que a veces no se cumple.
Ferrán Rubio comenta que en el manual de funciones del convenio se recoge que deben prever y determinar el personal necesario para que se cubran las necesidades de la instalación así como sacarle el rendimiento máximo a las instalaciones.
Por último y recopilando lo dicho en este último punto, José Luis Gilaberte plantea que como puntos mínimos que debemos plantear a la empresa están: turnos especiales, regulación plan concilia, adscripciones provisionales, promoción horizontal en oficinas, plazas imprescindibles a cubrir según las necesidades de los polideportivos.
Se decide redactar y presentar hoy mismo un escrito solicitando los siguientes puntos:
- Información sobre la situación de la publicidad del seguimiento de bolsa.
- Información sobre la supresión de turnos especiales en Nazaret y situación en el Tramo III.
- Reiteración de la solicitud de un local para el comité en las oficinas de FDM.
- Solicitud de copia de llave del despacho actual del comité en el Velódromo.
- Información sobre las instalaciones en obras: Benimaclet, Fuensanta, etc.
Se levanta la sesión a las 14:45 h.
ASISTENTES:
CSIF: Maxi Ballester, Francisca Gómez
UGT: Jordi Monzó, José Luis Gilaberte
CCOO: Ferrán Rubio
CGT: Guaditoca Blanco, Juan Ramón Marco
ORDEN DEL DÍA:
1.- Lectura y aprobación del acta anterior.
2.- Reglamento de bolsa.
3.- Ruegos y preguntas.
Ferrán Rubio interviene para organizar la reunión y comentar una serie de temas que deberíamos abordar en esta reunión como son: los turnos especiales, la resolución de modificación del reglamento y el convenio.
1.- Lectura y aprobación del acta anterior.
Dado que Juan Cuevas no ha podido asistir, Guaditoca Blanco lee el acta de la reunión del día 20/1/12, de la cual todos los miembros del comité han recibido copia con antelación y de la que no se han remitido alegaciones por correo electrónico. Tras la lectura Francisca Gómez realiza una alegación sobre una intervención suya que no se recoge en dicha acta. Se apunta y se modificará el acta con dicha aportación. Puesto que Juan Figueres no ha asistido a la reunión de hoy, se deja la aprobación del acta hasta que se encuentre presente por si quiere hacer alegaciones y se pasa al siguiente punto.
2.- Reglamento de bolsa.
Se lee por parte de Ferrán Rubio la resolución de gerencia donde se acepta la modificación del reglamento de bolsa y se anuncia la próxima publicación en intranet del seguimiento de ésta. Se hace un pequeño debate sobre el uso de intranet por parte de algunos trabajadores que no saben utilizarlo o a los que no se les ha explicado.
José Luis Gilaberte considera que no está de más pedir que desde el departamento de personal se envíe una notificación a las instalaciones recordando su uso así como las claves de acceso.
Ferrán Rubio considera el punto de la publicidad de la bolsa muy importante y plantea que se haga una petición por escrito para saber cómo se encuentran dichos trámites.
Así pues se acuerda por parte de todos los presentes de presentar un escrito para conocer el estado de la propuesta de seguimiento de bolsa.
En cuanto a la redacción del reglamento de bolsa, José Luis Gilaberte plantea la cuestión más importante que supone más disparidad de opiniones y que es la existencia o no de turnos preferentes en el reglamento.
En este punto, CSIF y UGT consideran que no es necesario que existan, CCOO cree que se debe regular de alguna forma y CGT cree que debe existir algún tipo de control sobre los llamamientos.
Ferrán Rubio comenta que el modelo de borrador que se presentó no se habla de turnos preferentes como tal pero sí se mantiene una regulación al respecto.
Guaditoca Blanco plantea que, puesto que se va a llevar un seguimiento público de la bolsa, podemos esperar a ver cómo se va a hacer y valorar después si lo consideramos un mecanismo suficiente como para que exista una transparencia en el tema y no necesitar introducir un turno preferente en el reglamento que evite suspicacias.
Se decide por parte de los presentes aceptar la propuesta y posponer la redacción a ver cómo se lleva el seguimiento de bolsa de esta nueva forma.
Francisca Gómez cree que se debe abordar el tema de las sanciones también, no sólo el turno preferente.
Jordi Monzó comenta que este tema se tratará cuando se hable de la redacción del nuevo reglamento pero que ahora se va a posponer.
Francisca Gómez quiere hacer constar en el acta la necesidad de abordar el turno preferente y las sanciones.
Ferrán Rubio cree que si funciona bien el seguimiento de la bolsa, se plantearán la posibilidad de quitar el turno preferente.
3.- Varios.
-SITUACIÓN DEL TURNO ESPECIAL EN EL TRAMO III.
Ferrán Rubio comenta que se ha decidido suprimir a una persona, de las dos que lo hacían, del turno especial de tardes del Tramo III. Comenta que no ha aparecido así recogido en el calendario laboral y que existe un conflicto con la forma y documentación que se ha planteado a los trabajadores para que se organizaran alternativamente para realizar dicho turno. Por parte de la dirección del centro se informa que era una decisión de oficinas y por parte de Recursos Humanos, no les consta ninguna decisión al respecto.
Plantea redactar un escrito como comité para preguntar cuál es la situación del turno especial en esta instalación.
José Luis Gilaberte cree que se deben pedir los motivos e informes de los directores por los cuales se eliminan los turnos especiales.
Ferrán Rubio también recuerda que se defendió en su día que los turnos especiales se debían realizar siempre con dos personas como mínimo para evitar incidencias.
Jordi Monzó comenta que debemos redactar nuevamente el artículo 12 donde se regulan los turnos especiales, porque existen diferentes supuestos que se deben contemplar como en el caso de conciliación familiar y que no se contemplan.
- CONVENIO COLECTIVO.
En este punto no se encuentra en la reunión Francisca Gómez, Ferrán Rubio comenta que si se quiere continuar la reunión sin que exista quórum y se decide entre los presentes continuar para seguir hablando de los temas pendientes aunque sin tomar ninguna decisión dado que no se está legitimado.
Ferrán Rubio comenta la aprobación del convenio del Ayuntamiento de Valencia y la cláusula adicional V donde se recoge que se hará extensivo a todos los organismos autónomos.
José Luis Gilaberte interviene para comentar que Julián Hontangas le ha planteado la posibilidad de reunirse de manera informal con el Comité de Empresa previamente a la reunión que tenemos convocada para el 14 de febrero donde se iniciará la negociación del nuevo convenio, para intercambiar posturas sobre los temas a tratar.
Ferrán Rubio cree que no hay ningún problema en reunirse previamente.
Guaditoca Blanco plantea que como Comité de Empresa deberíamos tener una postura de mínimos ante la negociación.
Ferrán Rubio cree que los mínimos deben ser el mantenimiento de los puestos de trabajo, que no se produzca una bajada de salarios y que se mantenga la antigüedad, básicamente igual que en el Ayuntamiento.
José Luis Gilaberte cree que debemos ir a qué artículos queremos cambiar o negociar directamente. Por ejemplo, en cuanto al turno especial, cree que todo el personal tiene derecho a pedirlo cada año, con lo cual se debe modificar la redacción que existe ahora.
Ferrán plantea que en el punto de quién lo hace, primero debe ser voluntario, si no se hará rotativo y que el compromiso de un año que firma el trabajador también debe ser de la empresa. Se debe negociar con el comité de empresa cuándo se instauran los turnos y cuándo se quitan.
José Luis Gilaberte cree que en este punto la empresa puede acudir a su potestad auto organizativa.
Maxi Ballester comenta que en quién puede hacer dicho turno según convenio, solamente dice personal de la instalación, no distingue entre categorías, sin embargo, los encargados se supone que no pueden hacerlo.
Jordi Monzó comenta que los MAP tampoco pueden hacer el turno especial pero no aparece por escrito en ningún sitio.
Ferrán Rubio cree que primero se debe definir qué es un MAP y qué se cubre y qué no, se debe desarrollar el reglamento.
Guaditoca Blanco plantea la pregunta de si los MAP estarían interesados en poder hacer los turnos especiales.
Jordi Monzó cree que sí y que se debería poder cambiar el turno en función de las necesidades del servicio con el consentimiento del personal MAP afectado.
Juan Ramón Marco comenta alguna situación que se ha dado donde se han quedado en una instalación un encargado y un MAP y debía hacerse el turno especial.
Guaditoca Blanco cree que se puede regular en cuanto a los MAP que en situaciones donde puntualmente no exista personal de la instalación para cubrir el turno especial, el personal MAP podría realizarlo con las retribuciones correspondientes.
En este punto se hace un debate sobre la figura de los directores y las funciones que realizan así como los mecanismos de control que se establecen o no por parte de la FDM para garantizar la realización de dichas funciones. Se habla de la flexibilidad horaria que necesariamente deben tener, pero también de la necesidad de una disponibilidad durante el tiempo que la instalación permanece abierta aunque sea vía telefónica y que a veces no se cumple.
Ferrán Rubio comenta que en el manual de funciones del convenio se recoge que deben prever y determinar el personal necesario para que se cubran las necesidades de la instalación así como sacarle el rendimiento máximo a las instalaciones.
Por último y recopilando lo dicho en este último punto, José Luis Gilaberte plantea que como puntos mínimos que debemos plantear a la empresa están: turnos especiales, regulación plan concilia, adscripciones provisionales, promoción horizontal en oficinas, plazas imprescindibles a cubrir según las necesidades de los polideportivos.
Se decide redactar y presentar hoy mismo un escrito solicitando los siguientes puntos:
- Información sobre la situación de la publicidad del seguimiento de bolsa.
- Información sobre la supresión de turnos especiales en Nazaret y situación en el Tramo III.
- Reiteración de la solicitud de un local para el comité en las oficinas de FDM.
- Solicitud de copia de llave del despacho actual del comité en el Velódromo.
- Información sobre las instalaciones en obras: Benimaclet, Fuensanta, etc.
Se levanta la sesión a las 14:45 h.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)