Per la Vaga General... Ara!

Els dirigents d'UGT‐CC.OO. no s'alteren; sembla que la reforma laboral no va
amb ells. Amb prudència, convoquen manifestacions, es reuneixen amb la ministra
d'Ocupació i Seguretat Social, insinuen una possible impugnació per inconstitucionalitat i parlen ja de la convocatòria d'una possible Vaga General… El mateix que la convocatòria del 29S: quan l'anterior reforma laboral ja havia sigut aprovada pel Congrés.

S'hauran assabentat que la reforma prescindeix dels sindicats, ja que la patronal
podrà redimensionar i acomiadar a la plantilla, canviar d'activitat, baixar els
sous, canviar els torns, negar‐se a la negociació dels convenis, etc. sense consultar
als representants sindicals?

Són de veritat tan cecs o els tenen ben enxampats amb les subvencions i altres favors? Per què les seues bases sindicals no reaccionen? Per què s'obstinen a mantenir la negociació amb un PP que promet, no compleix i menteix?

No creiem que les cúpules d'aquests sindicats no conegueren prèviament l'abast
de la reforma, ho sabien, juguen com sempre a calmar els ànims, a convèncer a
l'opinió pública que no es pot aconseguir res, que la mobilització seriosa no serveix; tracten de imposar la por perquè l'única cosa que els interessa és el poder
sindical i es comporten com el que són: sindicats de l'Estat i al servei de l'Estat.

La CGT es compromet a seguir treballant per la convocatòria d'una Vaga General,
el més àmplia i unitària que es puga; una Vaga General que mobilitze a tota
la societat, a tots els sectors… als centres de treball, al carrer, als barris. Proposem una Vaga General que siga un vaga social: treballadors, aturats, joves, estudiants, empleats i usuaris dels serveis públics, etc.

En eixe camí cap a la Vaga General, la CGT convoca a participar en totes les mobilitzacions socials que s'aniran convocant pròximament

Els continguts més brutals d’aquesta reforma per al conjunt de les i els treballadors consisteixen en:
- Acomiadament procedent: ací cap tot, ja siguin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i de manera individual o col·lectiva. La baixa mèdica justificada entre 9 i 20 dies és causa d’acomiadament. Tot això per 20 dies d’indemnització per any treballat i amb 12 mensualitats com a límit.

- Acomiadament improcedent: passa de 45 dies per any i 42 mensualitats a 33 dies i 24 mensualitats. S’eliminen els salaris de tramitació.

- ERO: ja no seran supervisats per l’administració ni necessitaran acord. Es posaran en marxa en 15 dies i l’empresa acomiadarà a qui vulgui amb 20 dies per any i un màxim de 9 mensualitats. Serà FOGASA qui carregue amb una part de la indemnització. Els empleats públics podran ser acomiadats per causes econòmiques.

- Contracte d’aprenentatge: tindrà una duració d’entre 1 i 3 anys. Podran ser aprenents fins als 33 anys. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.

- Contracte per a PIMES: El salari es completarà amb part de la desocupació del contractat. Tindrà un període de prova d’1 any. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.

- ETT: es converteixen en agències de col·locació i actuaran com ho fa l’antic INEM.

- Contractes a temps parcial: a partir d’ara serà legal la realització d’hores extres per que es potencia aquesta forma de contractació precària.

- Flexibilitat: desapareixen les categories professionals permetent el "xic/a per a tot". L´empresa distribuirà irregularment almenys el 5% de la nostra jornada de treball anual.

- Conveni Col·lectiu: les empreses podran deixar sense efecte el conveni al·legant causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i canviar al seu gust fins a la negociació d’un nou. Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre qualsevol altre i la seva ultraactivitat serà de 2 anys.

Amb aquestes noves regles del joc s’aconsegueix a més una baixada de salaris generalitzada davant les circumstàncies imposades, s’instaura l’acomiadament ultrabarat i ràpid ja sigui individual o col·lectiu, s’elimina la supervisió dels ERO, s’implanta la contractació a temps parcial, en els nous contractes el salari serà el SMI com a referència i el conveni col·lectiu ja no serveix per res.
Necessitem posar en marxa un procés col·lectiu i d’unitat de classe que ens conduïsca a derogar aquesta Reforma Laboral.
És hora de prendre el carrer, de que ens manifestem públicament contra aquesta barbaritat, de conquerir de nou nostres drets robats i d’eliminar aquesta i altres lleis injustes imposades pels poderosos, els polítics, i els empresaris i banquers, que són aquells que han induït aquesta crisi.

Per a la CGT és l’hora de REBEL·LAR-SE,
plantar cara i lluitar per DEROGAR aquesta reforma!!